Una Uganda Alternativa

Inspirant-nos en la lluita de Rojava per l’autonomia i la llibertat enfront de l’opressió estatal i la invasió imperialista.

Per Kemitooma, Exiliada Política Ugandesa.

Sarah és una combatent de les YPJ, la unitat de protecció de les dones de les forces d’autodefensa de Rojava. La Sarah lluita a primera línia i ha defensat Rojava amb elegància i força. I, no obstant això, ella és femenina, bonica i elegant. Des del principi de la nostra relació, vaig voler conèixer el secret de Sarah i ser com ella. Sarah em va introduir en les ensenyances d’Abdullah Öcalan, el líder revolucionari conegut afectuosament com Apo. Apo significa oncle en kurd. És el líder de la revolució kurda per l’autonomia i la llibertat enfront de l’opressió turca i la invasió imperialista. Sarah també em va introduir en el concepte de Jineoloji: la construcció de la societat sobre els fonaments de la dona i el seu poder.

La primera vegada que vaig sentir parlar del Kurdistan estava a l’escola i només tenia 17 anys. El nostre professor d’història va esmentar el poble kurd com a referència en una de les seves classes. Ens va preguntar si algun de nosaltres havia sentit parlar del Kurdistan i el seu poble, però ningú el coneixia. El nostre mestre feia referència a les comunitats que havien i han cercat la independència i l’autonomia dels Estats existents. Em vaig prometre a mi mateixa investigar més sobre la regió, però no ho vaig fer. Tornaria a sentir a parlar del Kurdistan el 2024, quan la Sarah em va ensenyar a crear un vídeo per a fer costat a Apo en la seva demanda d’alliberament de l’illa d’Imrali, a Turquia, on porta injustament empresonat des de 1999.

En les seves paraules, la Sarah insistia en la necessitat que el nostre vídeo fos creatiu i divertit. No entenia per què una dona militant insistia en una cosa tan absurda i efímera com la diversió. Per què això era important quan estàvem abordant un tema tan delicat i trist com la injustícia i l’empresonament il·lícit d’un revolucionari? A mi això no em semblava revolucionari. Llavors em vaig adonar que la Sarah i jo teníem la mateixa edat. Ella és una dona jove, però amb una personalitat tan forta i poderosa que ser divertida i creativa no restava mèrit a la seva gran personalitat. Així que, juntament amb ella, vam crear un vídeo divertit i creatiu. L’experiència m’obriria els ulls a una altra forma més de lluitar contra la injustícia.

La meva generació és la generació del “hashtag”. Sabem com utilitzar el “hashtag” i podem liderar campanyes exitoses a les xarxes socials. La meva generació sap com dissenyar pancartes i com manifestar-se pacíficament per a lluitar contra la injustícia i la repressió estatal, però quan ens acorralen, podem convertir-nos en la Sarah?

En aprendre i observar la revolució de Rojava, vaig arribar a comprendre que qualsevol poble pot adoptar qualsevol mitjà de defensa per a sobreviure i preservar-se. Vaig aprendre de l’elegància i la bellesa de la Sarah que, quan se’ns porta al límit, les mateixes mans que utilitzo per a pintar els meus llavis amb lluentor també poden servir per a lluitar per la justícia del meu poble.

Abans del colonialisme, Uganda no existia. Uganda va ser una creació de l’imperialisme britànic per a ajudar a mantenir el control del nou Estat molt després de la independència. El meu poble vivia en societats diverses; algunes sense Estat, com el poble kiga, mentre que d’ altres, com la societat ganda, s’havien organitzat en regnes altament centralitzats amb sistemes polítics únics i sofisticats. El meu poble, en les seves diferents capacitats, va lliurar una gran batalla per a alliberar-se dels britànics, encara que el mal causat va ser tan greu que tornar a la seva situació original era gairebé impossible. Va néixer una cosa anomenada Uganda i la majoria de les societats anteriors s’havien vist tan afeblides per la repressió britànica que van haver de doblegar-se i agenollar-se davant el nou Estat.

La majoria va acceptar el nom d’Uganda per a l’Estat i així va néixer un poble anomenat ugandès. Jo soc una de les ugandeses que, sis dècades després de la seva creació, encara es resisteix a acceptar la nova situació. No soc l’única: el poble del regne de Buganda, una de les societats polítiques més poderoses de les que prové el nom d’Uganda, ha mostrat les seves reserves respecte al nou Estat. El poble baganda, amb les seves reserves contra el nou estat, va proposar la idea d’un sistema de govern federal, però la majoria s’han fet els sords respecte aquesta idea. Entre altres raons, el sistema de govern federal permetria a les diverses comunitats i identitats d’Uganda la llibertat d’existir sense ser assimilades a la identitat estatal i la confusió.

Quan un Estat deixa de funcionar, es crea una alternativa. El poble de Rojava va crear una alternativa: l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (AADNES). La AADNES es va rebel·lar contra les estructures jeràrquiques tradicionals per a crear consells locals democràtics i representants que actuessin com la seva estructura social i política cap a l’autogovern i l’autosuficiència enfront de la repressió estatal i la invasió imperialista. Soc una defensora d’una Uganda alternativa, autònoma de la Uganda assassina del dictador Museveni*.

Els joves somiem amb una cultura diferent de la cultura musevenista, que deshumanitza i mata als seus propis ciutadans. La cultura musevenista de la impunitat. Nosaltres, els joves, defensem una cultura que respecti la dignitat i els drets de la humanitat. Ens neguem al fet que ens diguin nets d’un sistema fallit. Anhelem una cultura que desenvolupi al seu poble i no l’empenyi a l’exili quan no hi ha suficients mestres per a educar als nens ni metges per a tractar als malalts. Una cultura alternativa, una Uganda alternativa.

Els joves desitgen ser divertits i creatius com la Sarah de les YPJ! Els joves volen expressar-se a TikTok i no acabar a la presó com Edward Awebwa, un tiktoker de 24 anys que actualment compleix una condemna de sis anys dins una presó ugandesa per insultar al president. El delicte d’Edward Awebwa va ser exigir una Uganda alternativa. Els joves volen ballar al ritme de la música i cantar cançons de llibertat i amor. Els joves no volen viure amb una por constant, esperant que el pròxim dron els detingui per un vídeo divertit que van publicar a les xarxes socials. El dictador no és capaç de tenir sentit de l’humor. El dictador és sàdic, però nosaltres som joves, som divertits i som el futur. Ens neguem a viure les nostres vides amb por. Crearem una Uganda alternativa i ballarem i cantarem per la llibertat, la pau, la igualtat i la unió.

Som conscients de la pesada càrrega que recau sobre nosaltres, però també som una generació expressiva que es nega a ser emmordassada. Per instint de supervivència, estem disposats a emprar tots els mitjans al nostre abast per a deslliurar-nos d’un dictador que no ens permet exercir les nostres llibertats d’expressió en pau. Abdullah Öalan va escriure una vegada: «Un revolucionari que no sent odi ni ira cap a l’enemic ha de despertar les nostres sospites»2. El poble de Rojava odiava tant l’opressió i la discriminació que l’odi va superar el seu amor per la comoditat. L’odi no com un arravatament emocional, sinó com una eina revolucionària per a provocar el canvi. Poden els ugandesos odiar tant la injustícia que el seu odi per ella superi el seu amor pel menjar ugandès, que existeix en abundància?

La meva petició les joves ugandeses és que tinguin valor. Les persones que van lluitar contra la invasió colonialista encara tenien menjar. Uganda no ha canviat molt des de llavors. Hi havia aliment i hi haurà aliment al nostre país. Tinguem el valor, la força i l’esperit revolucionari per a passar fam en favor d’una societat més justa i lliure d’impunitat. Que el nostre amor per la pàtria superi les nostres pors inherents. Que creguem tant en el seu èxit i desenvolupament que estiguem disposats a sacrificar tot el que tenim per a alliberar-la d’un sistema repressiu que emmordassa la nostra llibertat.

Som la generació divertida. Som la generació rebel. Som la resistència!

1. *Yoweri Museveni ha estat president ininterromput d’Uganda des de 1986.

2. «La qüestió de la personalitat al Kurdistan, la personalitat militant i la vida del partit», Abdullah Öcalan, 1985.