Què està passant en Şengal?

Paral·lelament als atacs contra Rojava, s'han multiplicat les amenaces contra el territori autònom de Şengal (nord de l'Iraq, sud del Kurdistan), on viu la majoria del poble yazidí. L'Estat iraquià, en col·laboració amb l'Estat turc, pretén desarmar a les forces d'autodefensa YBŞ-YJŞ, que van lluitar al costat de les guerrilles del PKK i les YPJ-YPG per a salvar a Şengal del genocidi i alliberar el territori del Daesh. Des de 2014 i fins a l'actualitat, les YBŞ-YJŞ han estat defensant el territori i fent possible el desenvolupament de l'Administració Autònoma Democràtica de Şengal. Entrevistem a Eesam Şengalî, membre de la Unitat Juvenil Êzidxan, per a comprendre millor la situació sobre el terreny.

Dones joves yazidites i àrabs manifestant en suport de Rojava, 1 de febrer de 2026 (cortesia de Nûçe Ciwan)

Hola, camarades, quina és la situació actual ací en Şengal? A quins problemes us enfronteu? Quines són les vostres reivindicacions quant a l'estatus?

En Şengal, l'administració autònoma, les forces d'autodefensa YBŞ-YJŞ i els seus aliats, que han lluitat per la llibertat des del principi fins hui, s'esforcen per garantir la seguretat de Şengal. És ben sabut que la pau duradora només és possible mitjançant la protecció de la cultura i les creences del poble, i salvaguardant la seua voluntat i autonomia. Perquè es protegisca l'existència de Şengal, és necessari un estatus especial i oficial. Una aliança que no es basa en la democràcia popular tampoc es basa en la pau. Partint d'això, caldria preguntar-se: estan preparats els Estats d'Orient Mitjà per a la pau?

D'una banda, la població de Şengal s'enfronta a diversos atacs d'ocupació. Turquia no ha abandonat les seues ambicions imperialistes i, des del cel, amb els seus drons i avions, està intentant sotmetre a Şengal al seu control. Al mateix temps, persisteixen les amenaces d'assimilació cultural: es lliura una guerra especial de fragmentació, amb atacs generalitzats i de mà dura contra les creences i la voluntat del poble, perquè s'accepten el sistema capitalista i l'Estat-nació.

Perquè Şengal continue sent Şengal, és necessari un enfocament polític; es necessita un estatus basat en la democràcia. No és possible tractar a Şengal com un territori normal dins de l'Iraq. El poble ha garantit la seua supervivència, fins ara, mitjançant una autodefensa legítima i autònoma. Durant el genocidi de 2014, mentre el PDK i l'exèrcit iraquià abandonaven a la població, el poble de Şengal va resistir pels seus propis mitjans i, amb el suport dels combatents apoistas, es va alliberar de la brutalitat del Daesh. Les YBŞ-YJŞ segueixen a l'espera del reconeixement oficial com a forces d'autodefensa.

En aquest context, a part del treball fet per l'administració autònoma, les forces YBŞ-YJŞ i l'avantguarda juvenil, ningú parla del perill i de la necessitat de protegir el poble yazidí com a poble antic i sagrat. El treball que duem a terme es realitza des d'una perspectiva d'autonomia popular i d'alliberament de les dones. Mai hi ha hagut cap intenció d'entrar en guerra; el poble de Şengal no adopta una postura d'oposició cap a l'Estat. La història del poble de Şengal no es basa en la guerra, sinó en la resistència. La història de Şengal està lligada a la companyonia, la camaraderia i la germanor entre els pobles. Fins al dia de hui, es manté eixe enfocament. En els atacs contra les SDF (Rojava), s'ha demostrat la força de la germanor i la unitat del poble.

La política d'aquesta regió es basa en el diàleg per a mantindre a ratlla la guerra i que Şengal puga desenvolupar-se. No obstant això, els esforços del Govern iraquià per millorar la situació continuen sent molt limitats; els seus enfocaments no tenen en compte les opinions i circumstàncies de la població.

Com està afectant la situació a Şengal la guerra en curs a Orient Mitjà, en particular entre Israel i els EUA d'una banda, i l'Iran per un altre?

En la guerra entre els EUA, Israel i l'Iran, tots els llocs estratègics són blanc d'atacs. A l'Iraq i el Kurdistan del Sud, tant els estatunidencs com Israel estan atacant llocs vinculats a l'Iran, mentre que l'Iran ataca llocs vinculats als EUA i Israel. Aquests atacs s'han estés fins i tot fins al Líban. L'Iraq no és un buit. Turquia, Israel i el PDK tenen plans i projectes per a l'Iraq i el Kurdistan del Sud. L'Iraq és conscient d'això. Fins ara no hi ha hagut atacs contra Şengal, però el Govern iraquià vol extreure a la població les seues armes i, per tant, el seu poder. Una vegada més, s'estan estenent la confusió i la desinformació per a fomentar la por i el caos. Però el poble ha reaccionat: les armes representen la nostra defensa i el nostre honor. A partir d'ara, si l'Iraq desitja protegir la seua existència, ha de comprendre la realitat de la sociologia històrica de Mesopotàmia i, sobre eixa base, desenvolupar un diàleg, una aliança i un estatus per a Şengal.

Com a moviment juvenil revolucionari, com combateu els atacs que es llancen contra el poble de Şengal i la joventut en general? Quins són els vostres plans per a enfortir la vostra resistència?

Perquè la veritat isca a la llum de la confusió i per a contrarestar els atacs físics i psicològics, és necessari un fort despertar polític. Podem aconseguir-ho a través del welatparezî [amor i defensa de la terra] i la voluntat de viure lliurement. Una vegada més, aquest paper i aquesta missió recauen en la joventut. Com més sustenta la societat la seua existència a través de la seua joventut, més sentit adquireixen els joves actius en la societat. El nostre futur és a les nostres mans. És la joventut qui millor pot comprometre's a lluitar per una vida justa, perquè tenim un fort vincle amb la vida, amb l'amor, per la cerca de la llibertat, perquè som nosaltres els qui serem ací demà.

Les guerres lliurades per les potències hegemòniques estan vinculades al sistema de la modernitat capitalista, que és intrínsecament destructiu. La realitat del col·lapse d'aquest sistema global —destrucció, colonialisme modern, liberalisme— està donant lloc a una lluita internacionalista. Amb aquest objectiu, hem d'enfocar la nostra lluita des d'una perspectiva àmplia. Com més s'organitze la gent partint d'una mentalitat arrelada en la veritat, menys probable serà que renuncie a la verdadera llibertat i amb més probabilitat podrem viure amb honor, igualtat i alts principis morals.

En aquest sentit, estem compromesos a organitzar-nos sobre la base del pensament independent i lliure; això ha de tindre's en compte. La defensa de Şengal, siga material siga espiritual, ha de garantir-se mitjançant el treball i els esforços del poble de Şengal. Aquest és el fonament de la democràcia i el requisit previ per a la pau. La defensa de la cultura, les creences i els assoliments de la societat són condicions essencials. Tot això ha de desenvolupar-se sobre la base de l'autodeterminació. A aquest efecte, perquè s'aconseguisca un acord, aquest ha de basar-se en el diàleg, en el marc de les identitats i característiques específiques dels pobles.