La clau per al socialisme democràtic és la llibertat de les dones

Perspectiva de les Dones Joves Internacionalistes - Tardor 2025

@dwa.artist, Madagascar

A totes les dones joves del món

Comencem aquesta perspectiva commemorant el gran esforç que tantes dones al llarg de la nostra història han fet perquè puguem viure i continuar la lluita per l’alliberament, la llibertat i la justícia social de les dones. Totes aquelles que caigueren màrtirs lluitant per l’alliberament de la dona entregaren la seua vida a la causa socialista, a la construcció d’una societat lliure i igualitària per a totes nosaltres. A elles dediquem aquesta perspectiva sobre el socialisme.

En primer lloc, aquest mes marca l’inici de la conspiració internacional contra Abdullah Öcalan. El 9 d’octubre, fa 27 anys, Öcalan, sota una forta pressió internacional, va ser forçat a fugir de Síria i va viatjar a Europa per evitar el conflicte militar i protegir al moviment d’alliberament del Kurdistan. En aquest sentit, va començar el seu llarg viatge per Grècia, Itàlia i Rússia intentant trobar aliances a la comunitat internacional. Finalment, va ser capturat pels serveis secrets d’Israel i dels Estats Units a Kènia i va ser empresonat sota un règim d’aïllament a l’illa-presó d’Imrali a Turquia. Aquest atac, en el que van participar totes les forces imperialistes, va ser dissenyat per acabar amb la resistència dels pobles a l’Orient Mitjà en contra l’imperialisme, i la destrucció de la lluita per un nou sistema global basat en el paradigma de l’alliberament de la dona, de l’ecologia social i de la democràcia. Des de llavors fins avui, Israel, els Estats Units d’Amèrica, Turquia, Anglaterra i la resta de membres de l’OTAN, han continuat amb els brutals atacs per acabar amb la resistència del poble Kurd i la resta de pobles que habiten la regió. Especialment, ara amb el genocidi de Palestina, els atacs al Líban, la guerra a l’Iran i el violent conflicte i crisi a Síria i el Kurdistan, fem una crida a posar l’atenció en Abdullah Öcalan i en la necessitat de la seua llibertat física per aturar la guerra i portar una solució política a l’Orient Mitjà.

Escrivim aquesta perspectiva per a tu

Potser mentre llegiu aquesta perspectiva us trobeu al cotxe escoltant música, i cada cançó està parlant sobre les dones com un trofeu o bé com una propietat, com un objecte que es pot posseir amb diners o armes, o potser són cançons que fan referència al desig sexual que el sistema fa servir per a omplir el gran buit que crea en l’ésser humà. O és possible que estigueu caminant pel carrer anant a una trobada amb amics o anant a l’escola i en cada cantonada hi hagi un anunci amb una dona, probablement despullada, al costat de material de neteja, menjar, cotxes o productes que es venen als supermercats.

O bé esteu tornant a casa després d’una gran nit amb les vostres amigues i a cada passa que feu desitgeu no trobar-vos cap home mentre camineu, veient-vos obligades a anar d’una vorera a una altra i anar més i més ràpid, o agafar les claus i preparar-vos per si heu de defensar-vos i aguantar la respiració fins que marxi. O potser mentre llegiu aquestes paraules no us trobeu en cap d’aquestes situacions, però sabeu que qualsevol dia podríeu trobar-vos-hi, perquè és la realitat que com a dones estem forçades a viure dia rere dia per culpa del sistema sexista i capitalista. És per això que ens adrecem a vosaltres amb aquesta perspectiva, tant si sou a la feina, a l’escola o a la universitat, com si no us trobeu en cap d’aquestes situacions. Potser esteu començant un nou curs a la universitat, d’economia o art, ciències socials, física… O bé us heu vist obligades a treballar. Qui sap si de cambreres en un restaurant, com a treballadores de la llar, al sector logístic d’una empresa que no us dona cap seguretat laboral i us exposa a condicions de precarietat i incertesa. No parlem del sou, que amb prou feines us dona per arribar a finals de mes i que en qualsevol cas sempre us deixa amb la sensació que el vostre temps és molt més valuós. Ja sigui que viviu en una família que espera que tingueu un home al vostre costat i vulgui convèncer-vos que cal esperar a l’adequat, que espera que us esforceu per estimar-lo, que vulgui que canvieu la vostra forma de ser per un home… Sigui quina sigui la vostra situació, us fem arribar aquest text, a totes vosaltres; a totes les dones joves que esteu resistint i lluitant, de diferents maneres, per l’alliberament de totes nosaltres.

En aquest moment de la teua vida, et preguntaràs, ‘En qui em convertiré?’ o potser més concretament, ‘Què faré?’. Volem intentar respondre aquestes preguntes en les següents línies.

Sobre el socialisme democràtic

Com a dones joves, estem en una situació dramàtica. Davant els atacs del sistema als que ens veiem exposades dia rere dia, la solució no pot ser una altra que la construcció d’un nou sistema mundial que rebutgi radicalment les normes del sexisme i se centri en la llibertat de la societat sencera, fonamentada en la llibertat de les dones. Li direm sistema socialista. Quan fem referència al socialisme ací, no estem parlant d’un sistema de dominació o d’una utopia inassolible; això no té res a veure amb la idea de socialisme democràtic desenvolupada per Abdullah Öcalan. El socialisme democràtic no és una construcció que haja de ser imposada a la societat des de dalt, així com tampoc podem considerar-lo un concepte alienat de la naturalesa social de l’ésser humà. És una forma concreta de vida basada en la llibertat, la comunalitat i la diversitat. Xoca amb el capitalisme, el qual es fonamenta en l’explotació i la violència, i també amb el liberalisme, que se centra en un concepte fals de llibertat, una llibertat només individual. En la comprensió socialista de la realitat, tant la llibertat individual com la col·lectiva tenen un rol a la societat i estan equilibrades de forma orgànica entre elles. El socialisme democràtic és de central importància, especialment per a les dones joves, ja que forma part de la nostra història i és part de les nostres identitats.

Com hem arribat fins el dia de hui?

A mitjan segle XIX, el treball de Karl Marx i Friedrich Engels va conduir al desenvolupament d’una nova forma de socialisme anomenat socialisme científic. Van entendre la realitat de la societat al present i en l’àmbit històric en termes de lluita entre classes amb interessos oposats, anomenant-les proletariat i burgesia, classe treballadora i classe proletària. Les seues anàlisis i les seues propostes es van enfocar en l’àmbit material de la societat, particularment en les relacions de producció. Aquesta perspectiva va ser trencadora i va conduir a importants passes al llarg de la història. Però la solució basada en les idees de Marx sols va tocar la superfície i mai va ser capaç de solucionar realment la contradicció social fonamental. En realitat, l’opressió de les dones mai va ser destruïda ni resolta pel socialisme real. Si, és cert; sota els experiments socialistes al voltant del món, la situació de les dones va millorar, el dret a l’avortament va ser introduït, però, així i tot, les revolucionàries russes eren conscients del problema: la qüestió era que les relacions entre homes i dones eren tan sexistes que fins i tot acabaven amb la consciència de classe. En aquella època, la consciència de classe era concebuda com la base per a la lluita comuna; la història ens ha ensenyat que així no anem a l’arrel del problema.

Com Alexandra Kol·lontai va analitzar: ‘Els interessos de la classe treballadora necessiten que s’estableixin relacions de camaraderia noves i igualitàries entre els homes i les dones membres de la classe treballadora. [Per exemple] La prostitució no permet això. Un home que ha comprat l’afecte d’una dona mai pot veure-la com una ‘camarada’. Llavors la prostitució no permet ni el desenvolupament i el creixement de la solidaritat entre membres de la classe treballadora, així que la nova moralitat comunista sols pot condemnar la prostitució.’[1]

Aleksandra Kol·lontai, Clara Zetkin i Rosa Luxemburg, van fer passes importants. Es van apropar a la veritat del socialisme. Més enllà de la contradicció de classe, van entendre la relació entre els gèneres com el principal problema. Fent-ho, es van trobar amb la resistència de la mentalitat masculina dominant. Abans de la Revolució d’octubre a Rússia, les dones eren vistes com si foren extensions dels homes, no com a personalitats revolucionàries, tot i ser el motor de la societat. Per exemple, la vaga de les dones en la qual reivindicaven el pa el Dia Internacional de les Dones, el 1917 a Sant Petersburg, va ser en última instància el punt inicial de la Revolució d’octubre i van ser les dones les que es van convertir en la força motriu de la Revolució Russa.

Els Moviments Feministes dels anys 60 i 70 també van fer passes importants en aquest sentit. Ja en aquell moment van ser capaços de difondre socialment la idea que ‘allò personal és polític’. Tot el que experimentes, totes les injustícies, cada opressió i violència no és solament un fet individual o ocasional, és la mateixa injustícia que afecta a milers de dones joves cada dia.

Com vàrem construir el socialisme democràtic?

Abdullah Öcalan escriu en la seua carta per al 8 de març del 2025:

‘‘Llevat que la cultura de la violació sigui superada, la realitat social no podrà ser investigada en l’àmbit de la filosofia, la ciència, l’estètica, l’ètica i la religió. Així com demostra el Marxisme, els assoliments del socialisme no seran possibles a no ser que la nova etapa acabi amb la cultura de la dominació masculina profundament arrelada a la societat. El socialisme pot ser assolit mitjançant l’alliberament de les dones. Ningú pot ser socialista sense la llibertat de les dones. No pot haver-hi socialisme. Un mateix no pot avançar cap al socialisme sense democràcia.’’[2]

Els coneixements que Öcalan ha adquirit, mostren hui dia el que tantes dones revolucionàries van intentar explicar durant segles. El problema social que Aleksandra Kollontai va revelar fa un segle en relació amb la prostitució, ha aconseguit hui ser difós de forma aclaparadora per moltes capes i àrees de la societat. És especialment l’era dels mitjans de comunicació i del capitalisme financer, l’era en què més hiperestetitzades i hipersexualitzades són les dones joves. Som constantment pressionades a amollar-nos i a seguir les normes estètiques i socials basades en el sexisme i en la cultura de la violació. Per aquesta raó, la primera passa per a construir el socialisme democràtic és crear una forta personalitat socialista que sigui capaç de crear al voltant seu una organització social mitjançant la construcció de comunes, cooperatives, consells i qualsevol altra forma d’organització autònoma que rebutgi fermament el sexisme. Insistir en els valors morals de la humanitat ens porta a crear una cultura democràtica i socialista i, com a dones joves, portem aquests valors particularment arrelats a dins nostre. Aquests principis, tot i així, no sols ens toquen a nosaltres, a les dones, en realitat són també una part important i fonamental dels homes. Com diu Öcalan ‘‘Un home pot sols considerar-se un socialista si és capaç de viure adequadament com una dona.’’[3]

Comuna és societat i sociabilitat, socialisme

Hem esmentat la comuna com una forma d’organització de la societat, però no és només això; juga un paper clau en la construcció del socialisme democràtic. A principis del segle XIX les investigacions arqueològiques van tenir com a resultat nous descobriments en relació amb l’origen dels sistemes i societats democràtiques. En aquest moment, Marx i Engels encara no havien sigut capaços d’introduir aquests descobriments en les seues tesis socialistes i comunistes. Ells mateixos ho van reconèixer. Ja més endavant, quan la perspectiva adquirida després de la Comuna de París de 1871 i les investigacions arqueològiques que van il·luminar com era la vida comunal durant l’era de la societat natural, van deixar clar a tota la humanitat que la comuna és la brúixola principal per a entendre la història democràtica. Cap al final de la seua vida, Marx va entendre això també. La comuna és la forma d’organització de la societat democràtica i socialista més natural i més fonamental. Podem trobar-nos amb comunes joves, fins i tot infantils, de barris de dones o d’estudiants. Dintre de la comuna, cada part de la societat pot esdevenir política de forma que desenvolupen la capacitat d’organitzar-se autònomament, prendre decisions i tindre la capacitat de defensar-se d’atacs físics, psicològics, econòmics i qualsevol mena d’opressió estatal I del sistema.

Ara ens toca a nosaltres, què hi podem fer?

També per a nosaltres, les dones joves, la comuna és la primera estructura amb la qual ens podem organitzar. És a dir, on podem ser nosaltres mateixes, descobrir la nostra identitat, construir germanor, recolzar-nos mutualment, crear les bases per a un sistema socialista i democràtic, i el que és més important, autodefensar-nos. Si volem esdevenir socialistes o construir una sortida alternativa a la crisi mundial, hem de pensar-nos unides, com una comuna; això significa que hem de pensar-nos com si fórem una sola. Quan una dona no creu en si mateixa o no se sent vàlida, és també la nostra responsabilitat construir la confiança juntes amb ella. Si una dona està lluitant amb la inseguretat de tenir o no prou força i valentia per a ser una revolucionària, hem d’entendre-ho com si fórem ella i així poder superar qualsevol por o obstacle. Quan una dona és assetjada per un home al carrer o bé s’enfronta a la violència domèstica familiar o laboral, hem de sentir aquesta violència com si fos contra nosaltres mateixes. En aquest punt sabrem que quan algú ens ataca, ataquen la identitat de la dona com un tot, llavors ens ataquen a totes. Així doncs, la pròxima vegada que sentim una cançó sexista a la ràdio, o que vegem una publicitat al carrer que ens descrigui com un objecte comerciable, podrem veure en les nostres germanes i en nosaltres mateixes la força per rebutjar aquesta cultura, rebutjar aquest sistema; canviar el programa de la ràdio, trencar la tanca publicitària i organitzar el nostre propi sistema juntament amb les nosaltres germanes, la nostra pròpia autodefensa.

‘‘Les revolucionàries hem de moure’ns entre les masses com peix a l’aigua.’’

Mao Ze-Dong

El món està canviant, el jovent comença a aixecar-se a cada racó del món i ja no estem soles, hi ha tot un ventall de xarxes i organitzacions que ens recolza i que estan preparades per a lluitar colze a colze amb nosaltres per a la construcció d’una societat lliure basada en el socialisme democràtic.

La pròxima volta que ens preguntem ‘En qui em convertiré?’ tindrem totes les eines necessàries per a respondre correctament aquesta pregunta. Com va dir Fred Hampton, un líder revolucionari del Partit de les Panteres Negres: ‘si tens por del socialisme, tens por de tu mateixa’.

[1] Alexandra Kollontai, Carta a la Joventut Treballadora, 1922.

[2] Abdullah Öcalan, Carta al 8 de març, 2025.

[3] Abdullah Öcalan, Carta a l’Acadèmia de la Jineolojî.