L’aixecament permanent
- May 7
- 9 min de lectura
Transformar la mobilització en organització a través de la comuna
Émile Marti
Setembre 2025, Nepal. Fum, gas lacrimogen, crits, petits grups de joves que es reuneixen i formen una marea humana gegantesca. Una onada imponent s’abalança cap al palau presidencial. La porta es derroca ràpidament: alguns onegen la bandera de «One Piece», la gent grava vídeos per a immortalitzar aquests moments d’alegria.
Començant per Indonèsia i Nepal a l’agost de 2025, i llavors estenen-se cap a Filipines, Madagascar, el Marroc, Perú i Bulgària, hem sigut testimonis en els últims mesos d’una nova fase de lluita juvenil mundial. Els mitjans de comunicació – i les mateixes joves en lluita – han parlat d’un «aixecament de la Generació Z». Com podem entendre aquestes revoltes? Quines lliçons podem extreure de cara el futur?
A través de la identitat de la Generació Z, els mitjans de comunicació han retratat a la joventut actual com alienada en el món virtual, egoista i apolítica. D’aquesta manera, el sistema espera neutralitzar a la joventut abans que ni tan sols pugui suposar una amenaça per a la seva existència. L’objectiu és esgotar el seu potencial revolucionari i crear una joventut paralitzada i pacificada, incapaç de pensar o de generar canvis. El capitalisme busca domesticar-nos per a poder explotar-nos millor en benefici dels seus propis interessos, reduint les nostres vides a l’estudi, la feina i la producció.
Això no és res nou: els poderosos sempre han tractat d’atacar i explotar a la joventut, de separar-la de les generacions anteriors i de deslegitimar la seva lluita. En resposta a això, la joventut sempre s’ha defensat i continuarà rebel·lant-se. Des de Katmandú fins a Rabat, les joves s’han aixecat de forma massiva en els últims mesos, reivindicant la identitat d’una joventut en lluita i transformant-la en una força col·lectiva i unificadora.
Cronologia d’una nova onada mundial de joves en lluita
En agost de 2018, Greta Thunberg va posar en marxa la lluita pel clima. En qüestió de mesos, les manifestacions van reunir a centenars de milers de joves en tots els continents. Una nova generació surt als carrers i qüestiona tot el sistema. En 2020 i 2022, els assassinats de George Floyd i Jina Amini desencadenen moviments de masses en els que la joventut desenvolupa un paper d’avantguarda. Les consignes d’aquests aixecaments - «Black Lives Matter» i «Jin Jiyan Azadî»- encara ressonen avui dia.
El 2022, les protestes del «Aragalaya» (la lluita) obliguen al president de Sri Lanjam Gotabaya Rajapaksa, a fugir després de només una setmana al càrrec. La joventut es rebel·la contra un sistema en el qual els interessos familiars de qui ostenta el poder prevalen sobre el bé comú. Dos anys més tard, en juny de 2024, la joventut keniana s’aixeca massivament contra un projecte de la llei de finances, que finalment es retira. Al mateix temps, Bangladesh es converteix en l’epicentre d’un aixecament juvenil. Uns mesos més tard, en novembre de 2024, esclata la revolta en Sèrbia, amb els estudiants al capdavant d’un moviment de protesta massiu.
Una onada que s’estén des d’Àsia fins a Europa de l’Est
Però la seqüència més recent i intensa comença en agost de 2025 a Indonèsia. Aquest cop, el moviment sorgeix al camp, on els grups de camperols es mobilitzen contra una pujada de l’impost sobre la terra. Per primer cop, s’alça la bandera de «One Piece» com a símbol de l’aixecament de la «Generció Z». Si bé aquesta nova fase de lluita comença a Indonèsia, és al Nepal on atreu l’atenció mundial. La contestació online de les joves contra la corrupció de la classe dominant s’havia estès massa, per la qual cosa el Govern decideix bloquejar l’accés a les principals xarxes socials. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got.
El 8 de setembre, les estudiants i les joves treballadores surten als carrers, i a l’endemà el president fuig: s’incendien edificis oficials i seus de grans empreses, i s’assalta el palau presidencial. La intensitat de l’aixecament traspassa més enllà de les fronteres del Nepal. En aquest moment, per a les joves de tot el món, la pregunta és: «Si elles ho poden fer al Nepal, per què no podem fer el mateix aquí?».
La ràpida victòria al Nepal retorna la confiança i la força a les joves de tots els continents, unes joves a les quals el sistema havien intentat, en va, neutralitzar. En els dies següents, les joves surten als carrers a Filipines, Timor Oriental, Madagascar i el Marroc. Durant els mesos següents, l’onada arriba a Sud-amèrica amb els aixecaments en el Perú, i a Europa amb la caiguda del Govern de Bulgària.
Per què es rebel·la la «Generació Z»?
«El conflicte generacional pot i ha de resoldre’s en el conflicte social: així es converteix en un factor del moviment i el progrés. Les generacions joves es troben en el moviment col·lectiu la solució a les seves dificultats i, en optar pel moviment, l’acceleren».
Albert Memmi – Retrat del colonitzat, 1957.
La Generació Z és la generació amb nivell educatiu més alt, però també la que s’enfronta a les taxes més altes d’atur i endeutament. Com a joves, ens trobem en una situació en la que construir el present és impossible, i projectar-nos cap al futur sembla igualment inassolible. Les catàstrofes climàtiques i la guerra són realitats brutals que molts de nosaltres vivim en primera persona. Als països del Sud Global, les joves constitueixen la major part de la població: l’edat mitjana en Kènia és de 20 anys, i en el Nepal, de 25.
Abans, el sistema prometia oferir benestar material o reconeixement a canvi de l’explotació. Avui dia, ni tan sols es molesta en mantenir les aparences: no ofereix respostes ni perspectives a les joves. Especialment al Sud, l’únic contacte amb l’Estat es produeix a través de la seva burocràcia i d’una policia militaritzada. Per a aquells que insisteixen a portar una vida digna, la corrupció de les institucions estatals i la violència del capitalisme es tornen insuportables.
Les xarxes socials amplifiquen i acceleren la gran capacitat de mobilització de les joves, una mobilització que transforma la ira individual en acció col·lectiva als carrers. Més enllà d’aquestes característiques específiques d’aquesta generació, la revolta de la Generació Z és l’expressió més recent de la contínua lluita històrica de la joventut. La joventut és la part més dinàmica de la societat: sempre ha desenvolupat un paper d’avantguarda en el canvi social. Ser jove és una forma d’enfocar la vida: qüestionar-ho tot, buscar la llibertat, estar disposat a donar-ho tot per les idees pròpies!
«Viure sense principis et fa envellir. La joventut implica necessàriament veure’s obligat a viure amb coherència. Quan era petit, solia dir: “Si vius, o ho fas en llibertat o no ho fas”. Vaig rebutjar una vida sense llibertat».
Abdullah Öcalan1.
Dificultats que s’han de superar
L’absència d’idees clares i compartides col·lectivament debilita la Generació Z. Com a nova generació en lluita, hem de desenvolupar el nostre propi model de vida alternativa si realment volem superar la modernitat capitalista. L’anarquisme, el feminisme, els moviments d’alliberament nacional, el marxisme, el leninisme, el maoisme i episodis anteriors de la lluita de classes han creat una història de resistència extremadament important. Malgrat això, com a joves en lluita, necessitem un pensament adaptat al segle XXI perquè els nostres assoliments siguin permanents i sostenibles.
És imprescindible una visió basada en l’alliberament de la dona, la democràcia de base, l’ecologia i la consciència política. Sense resoldre la qüestió del patriarcat, no és possible cap solució radical, ja que el patriarcat és el ciment sobre el qual s’assenten tots els sistemes de poder. Davant el col·lapse dels sistemes vius, mai ha sigut tan necessari un paradigma ecològic i comunitari.
Una estratègia comunalista per a assegurar la victòria
«En el passat, la resistència s’exercia amb el fi d’enderrocar el bàndol contrari i establir el mateix domini en el seu lloc. Avui, malgrat això, la construcció precedeix a la resistència. Sempre que existeix la possibilitat, la construcció es porta a terme immediatament. Si es produeix un atac contra ella, un es defensa, resisteix i lluita quan és necessari».
El Manifest de la Joventut – Moviment Juvenil Revolucionari del Kurdistan.
Igual que en l’època de la Primavera Àrab de 2011, els aixecaments de la Generació Z, són espontanis i, per la manca d’alternativa, règims similars als enderrocats tornen ràpidament al poder. La política avorreix el buit. Els moviments que basen les seves esperances de canvi únicament en l’Estat són ràpidament cooptats: el sistema capitalista està prou ben organitzat per a resistir els canvis de govern i les reformes. La situació en el Nepal i Bangladesh, entre altres països, ho demostra.
Per altra banda, creure que és possible alliberar-se de l’Estat simplement aixecant-se amb armes és una il·lusió perillosa. L’estratègia comunalista obre un camí entre aquests dos focus. Ni rebutjar totalment l’Estat ni una expectativa il·lusòria: son la societat i el seu autogovern democràtic els que estan al centre.
El procés per la pau i una societat democràtica, iniciat per Abdullah Öcalan des de l’illa-presó d’Imrali el 27 de febrer de 2025, és l’encarnació viva d’aquest nou camí cap a l’emancipació, capaç d’inspirar els pobles de tot el món. El diàleg amb l’Estat turc ha posat fi als atacs militars i obre noves possibilitats de lluita, en les quals la societat participa directament en la construcció del seu propi autogovern de base. Els atacs contra la revolució de Rojava en gener de 2026 demostren l’amenaça que aquestes idees suposen en la pràctica pel sistema hegemònic.
A Sèrbia, el ressorgiment dels «Zborovi»- assemblees democràtiques de base- conjuntament amb les mobilitzacions massives constitueix un exemple important2. Pocs dies després de l’enderrocament del Govern, «Gen Z Madagascar» va anunciar en la seva carta fundacional que «la reforma institucional ha de sorgir d’una reflexió col·legiada sobre un nou sistema basat en les necessitats i aspiracions recaptades de les comunitats locals (fokontany/comuna)» i que havia de desenvolupar-se un nou contracte social basat en el principi de Fihavanna3 (tradició malgaix d’ajuda mútua comunitària).
A finals de febrer de 2026, en continuïtat amb els aixecaments dels mesos anteriors, la joventut indonèsia organitza el Festival Saba Kampung, sota el lema «Revitalitzar la comuna al mig d’una modernitat imposada». El seu primer objectiu: «rehabilitar els espais de vida com ecosistemes socioculturals holístics». Restablir la funció de l’aldea com a espai de vida democràtic – no només com una ubicació geogràfica – on es puguin practicar activament les relacions socials basades en el gotong royong (ajuda mútua), el musyawarah mufakat (presa de decisions per consensos) i el respecte a la diversitat (una nacionalitat democràtica)». El festival també hauria de «servir com a laboratori de formes de vida alternatives per a la joventut».
Sempre que sigui possible, podem començar a construir avui mateix el nou mode de vida des de la base, mitjançant un procés de comunalització. Els aixecaments podem accelerar el curs de la història, però no poden sortir victoriosos sense una construcció lenta i continua que es desenvolupi en paral·lel. Hem de deixar de dirigir les nostres reivindicacions únicament a l’Estat i recuperar la consciència de la nostra pròpia força com a societat organitzada.
Perspectives per a una revolució juvenil mundial
En la filosofia grega, el kairós descriu el «moment crític», aquell instant que s’ha de reconèixer i aprofitar quan arriba. També es descriu com un petit Déu alat: quan passa davant nosaltres, o bé no el veiem, o bé el veiem i el deixem escapar, o bé l’agafem i aprofitem l’oportunitat.
L’any 2026 va començar al mateix temps que el segrest de Nicolás Maduro en Veneçuela i l’inici de nous atacs contra la revolució de Rojava. Trump ha amenaçat d’invadir Groenlàndia i Cuba, i Macron va declarar recentment que el període que s’aproxima seria «un mig segle d’armes nuclears». El 28 de febrer va començar una nova operació militar dels Estats Units i Israel contra el règim iranià que, en el moment d’escriure aquestes línies, s’està convertint en una guerra regional que afecta a tots els pobles d’Orient Mitjà. Amb els Estats Units a la capçalera, les forces occidentals han deixat clares les seves intencions pel nou any: llençar una gran ofensiva contra totes les forces – democràtiques o autoritàries – que es neguen a sotmetre’s als seus plans imperialistes.
Aquesta situació no demostra la seva força, sinó que reflecteix la crisi existencial que travessa el sistema capitalista. Aquests atacs també posen de manifest la seva por davant la resistència dels pobles. L’aixecament internacional de la «Generació Z» ha creat un nou context: per primer cop des de 1968, les joves en lluita de tot el món tornen a ser conscients que formen part de la mateixa dinàmica de revolta; reivindiquen obertament aquest vincle i el converteixen en una força.
No hem de deixar passar aquesta oportunitat. La idea d’un confederalisme democràtic mundial de la joventut pot transformar aquesta consciència col·lectiva juvenil en una força organitzada. Combinant la construcció comunalista de base, la confederació de totes les iniciatives existents en un sistema alternatiu i l’internacionalisme entre la joventut de tots els continents, podem convertir-nos en una força capaç d’intervenir i posar fi a la guerra mundial en curs!
Fonts
2. Zborovi, consell de democràcia directa, Serbia: https://berlinergazette.de/the-politics-of-zborovi-councils-direct-democracy-and-the-specters-of-revolution-in-the-balkans/
3. Gen Z Madagascar: https://drive.google.com/file/d/1f700Tl3kP7SnlNvxEXQwkasmrSJdHP0o/view
Comentaris