Lêgerîn #19 ja està disponible: La joventut s'aixeca!

Cap a l'aixecament global de la joventut

Estimades lectores,

“L'antic món està morint, i al nou món se li està fent difícil néixer: ara és l'hora dels monstres.” Aquesta cita d'Antonio Gramsci el 1929 podria haver estat escrita avui, ja que descriu impecablement la situació que vivim actualment. Tot apunta al fet que l'anomenat ordre mundial, basat en el dret internacional, ja forma part del passat. Al març, el representant del Kremlin, Dmitry Peskov, reconeixia: “Honestament, ni tan sols jo entenc com podem exigir a respectar les normes i els principis del dret internacional. De fet, ja no existeix més. I quin dret ha substituït el dret internacional? Ningú ho sap realment de moment...” Un discurs recent de Macron sobre les armes internacionals definia el principi cap al qual el nou ordre mundial s'està construint: “Per a ser lliure, has de ser temut. I per a ser temut, has de ser poderós”. La crisi existencial a la qual s'enfronta el capitalisme ja no es pot amagar rere una màscara. Les guerres actuals revelen aquesta brutalitat obertament, alhora que els arxius d'Epstein reflecteixen la natura de la mentalitat patriarcal rere aquestes massacres.

En aquesta foscor, els alçaments juvenils dels darrers mesos són escletxes d'esperança que s'estenen arreu de cada continent. Aquests moviments són una crida per a reprendre la iniciativa i per a trencar amb la paràlisi en què el sistema busca enfonsar-nos. Com podem entendre aquestes revoltes? Quines són les seves fortaleses i debilitats? Quines perspectives existeixen per a aconseguir un canvi a llarg termini? A través d'aquest número, tenim l'ambició d'oferir algunes respostes a aquestes preguntes.

El que queda clar és que alçar-se contra el sistema no és suficient: necessitem desprendre'ns d'ell: materialment i mentalment. No podem acceptar més servir com soldats, treballadors o buròcrates pels estats i les forces capitalistes que estan duent la humanitat al seu declivi. Hem de construir el nostre propi sistema en paral·lel, posicionant la llibertat de la dona al centre.

“La realització pràctica de la teoria és la comunalització. Una vida lliure i digna només pot ser aconseguida a través de la construcció de comunes en cada esfera de la vida. La genuïna vida lliure de les dones— i, per tant, de la societat—depèn del poder constructiu de les dones i de la comunalització que elles impulsen”¹

Estem al costat de la joventut retornant als seus pobles a Indonèsia, al costat d'aquells que deixen les seves escoles i feines en protesta contra la guerra a Europa, recolzem a la Gen Z de Madagascar que defensa les fites que tant els ha costat aconseguir, i a la gent jove unint-se a les unitats d'autodefensa a Rojava, estem al costat de la joventut Zapatista que està enfortint la seva autonomia, i al costat d'aquelles persones preparant-se per a tornar a navegar amb les flotilles cap a Gaza.

Construïm juntes l'alçament permanent de la joventut!

Editorial de Lêgerîn

1 Missatge d'Abdullah Öcalan el 8 de març https://espanol.anf-news.com/mujeres/-58238

Descarregueu-vos l'últim número aquí