En memòria de Trvko

En memòria de Trvko: artista i activista per la democràcia

La nit del 15 d’octubre de 2025, un policia infiltrat va disparar a Eduardo Mauricio Ruiz Saenz, també conegut com a Trvco. En les hores abans de la seva mort, Trvco va marxar amb milers de persones als carrers de Lima per a exigir la fi de la corrupció i les injustícies rampants. Era artista, pare, germà i fill i va ser assassinat quan tenia trenta-dos anys. Amb el seu assassinat, s’ha convertit en un dels més de 50 màrtirs de la democràcia al Perú.

Què va passar abans: els aixecaments de 2022/23

Quan en 2022 el president electe Pedro Castillo, el primer president peruà d’origen camperol, va ser derrocat, el poble, especialment a la regió del sud dels Andes, es va rebel·lar. Els talls de carretera, les vagues i les protestes en tot el país es van allargar durant mesos, seguits per l’onada de repressió més dura i mortal que ha viscut el país en el segle XXI.

Quan Pedro Castillo es va presentar a les eleccions presidencials en 2021, gran part de la població peruana d’origen camperol – que s’havia mantingut invisible al llarg de dos-cents anys de política pública republicana – es va veure representada per primer cop en un candidat. Persones de comunitats remotes van viatjar durant hores per arribar a les escoles electorals més properes, amb esperança que aquesta vegada el seu vot portés un canvi real. Així doncs, ni tan sols un any després, el Congrés va decidir desestimar el vot popular en favor de la seva pròpia agenda, la indignació de la gent, especialment de les comunitats esmentades, va ser enorme i es va manifestar en mesos de protestes espontànies i ben organitzades.

Les forces policials i militars van matar a quasi 50 persones només en els dos mesos de desembre de 2022 i de gener de 2023. Des de llavors, la caiguda de la democràcia i l’auge de l’autoritarisme en el Perú no han fet més que agreujar-se: tres presidents diferents en un any, l’augment de la violència al carrer i les bandes d’extorsió que atemoreixen als treballadors de Lima i del nord del país, les xarxes de narcotràfic en el sud, escàndols de corrupció a tot arreu i uns polítics del Congrés cada cop més desconnectats del poble. Mauricio, com molta gent, va portar la seva ira als carrers el 15 d’octubre, quan les federacions estudiantils, els sindicats de conductors d’autobusos i altres organitzacions socials van convocar una vaga nacional. Com molts altres, va ser assassinat per un règim neoliberal disposat a aniquilar a qualsevol per a preservar-se a si mateix.

Quan la repressió estatal escala, la gent sempre s’organitzarà

Aquest sistema té les seves arrels a la història del Perú. En els anys 80 i 90, el país va viure una època de terror, violència i repressió que ha marcat a la seva població fins al dia d’avui. La població, especialment en les zones rurals, es va veure envoltada en la violència dels grups comunistes – alguns dels quals s’havien girat contra la població – i en la brutal repressió estatal que atacava qualsevol forma d’organització política o social. Les forces militars i policials van cometre massacres i perseguir a la gent en les universitats i en les aldees camperoles, especialment en el sud del Perú, on van tenir lloc la majoria de les massacres de 2022/2023. La conseqüència va ser la por generalitzada a la política en qualsevol de les seves formes. Amb la presidència d’Alberto Fujimori en 1990 i la implementació del neoliberalisme, aquesta por als moviments i organitzacions polítiques es va intensificar. Però, com ens ensenya la història, les forces democràtiques sempre trobaran la manera d’organitzar-se.

Trvco va formar part del moviment hip-hop que va sorgir a principis de la dècada dels 2000 en els barris de Lima. Després de l’experiència dels anys 80 i 90, molta gent havia perdut la fe en el moviment de l’esquerra tradicional liderat pels partits i grups comunistes. No obstant això, l’expansió del neoliberalisme i l’imperialisme estatunidenc va provocar una nova onada d’organització social, basada en la creació de comunitat.

En el Perú, especialment en Lima, també es va veure influenciat pel record del que va ocórrer sota el règim de Fujimori. Les joves dels barris populars de Lima, com Comas, San Juan de Lurigancho i San Martín de Porres, van formar col·lectius i centres socials centrats en la creació de música hip-hop i en oferir a les joves una alternativa a convertir-se en policies o recórrer a les drogues i el crim organitzat. També es van preparar per a les protestes, aprenent a defensar-se de la policia i a desactivar bombes de gas lacrimogen. Després de la seva mort, els mitjans de comunicació i la policia van intentar presentar-lo com a un criminal violent i drogoaddicte per distreure el públic de demanar justícia i responsabilitzar a l’Estat per l’assassinat del Mauricio. Però veiem a través d’aquest tipus de manipulació i mantindrem viu el seu record. Igual que de totes les màrtirs de la democràcia en el Perú, sabem que són filles d’aquesta terra, del seu poble. El poble lluitarà i el poble vencerà.