Heval Emine: Un símbol de la revolució de les dones i la unitat dels pobles

Emine Erciyes va formar part de la YJA Star (Tropes de les Dones Lliures), del Consell de Comandament HPG (Forces de Defensa del Poble), i del Comandament Central de la Seu General de la YJA Star, que va caure el 2020 en les Zones de Defensa Medya. Com a dona turcmana, la seva lluita representa un símbol poderós d’internacionalisme i amistat entre pobles. Çiğdem Doğu, membre del Consell Executiu del KJK (Unió de Dones del Kurdistan), va parlar d’ella en una entrevista recent.

Şehîd Emine Erciyes

Recordo a la meva companya, Heval Emine Erciyes, amb amor, respecte i gratitud. Era de Turquia. Unint-se al PKK, va viure i encarnar el pensament que la revolució turca i kurda, són, de fet, la mateixa. En aquest sentit, la nostra resposta a la seva memòria ha d’assegurar l’èxit d’una revolució unida i democràtica de Turquia i el Kurdistan. Així és com recordo a Heval Emine.

La vaig conèixer el 1996. El seu camí i el meu dins del partit van ser una mica inusuals. En aquell moment, al PKK hi havia el pla que les companyes de Turquia se centressin més en la revolució turca per a construir-hi una nova formació dedicada a aquella lluita. Així va ser com el Partit Popular Revolucionari de Turquia (DHB) es va fundar: una estructura que unia companyes turques que tenien experiència dins del PKK, basada en la perspectiva i les contribucions de Rêber Apo. A principis dels anys 90, aquest gran esforç organitzacional va prendre forma sota el nom DHB. Heval Emine es va unir a aquesta formació, igual que jo.

A mesura que es desenvolupava el procés, es van dur a terme operacions. Després, ens vam moure fora de Turquia i ens vam unir directament a l’organització. Allà va ser quan vaig conèixer a Heval Emine l’estiu de 1996. Estàvem en el mateix grup d’entrenament: un conjunt de companyes des de Turquia i Kurdistan, aprenent juntes.

Va Veure el Futur en la Unitat dels Pobles Kurd i Turc i va Trobar el seu Camí al PKK

Amb el seu caràcter, va encarnar tant els valors democràtics, ètics i estètics de la dona, com l’esperit comunal, la consciència social, i l’onada de resistència del poble turcman. Malgrat que va estudiar a Darüşşafaka, una escola unida al sistema, traient notes que li permetrien un futur brillant, era una persona que no veia el seu futur en el sistema, sinó en la revolució i en la lluita pels pobles. Reconeixia el seu lloc, no només al poble turc o turcman, sinó en la unitat dels pobles kurd i turc, i una vegada va veure aquest camí, el va seguir amb tot el seu cor. Aquest esperit és el que la va portar al PKK.

Al principi, es va unir a través de la formació a Turquia. Però amb el temps, va mantenir la mateixa essència en la mentalitat, la ideologia, l’estratègia de lluita, i va continuar el seu camí dins del mateix moviment del PKK.

Heval Emine era coneguda dins del Moviment per la seva elegància. Era realment una persona reflexiva i artística en tots els significats de la paraula, una dona amb cultura, una revolucionària amb cultura. Així va ser com la vam conèixer des del principi, i com va continuar fins al final.

Ella sempre va mantenir viu l’esperit infantil dintre seu, impedint-hi conscientment deixar-lo desaparèixer o “créixer”. Alhora, va aprofundir en ell, fent-lo revolucionari, polititzant-lo, enfortint-lo amb experiència en l’organització, amb la vida a la guerrilla, amb la disciplina i l’autodefensa. Malgrat tot, mai va perdre la innocència, l’alegria i la sensibilitat de l’esperit d’un infant.

És realment difícil descriure-la. Però va deixar empremtes profundes en totes nosaltres; no només entre les camarades més antigues, sinó sobretot entre la joventut. Per això és tan difícil posar-ho en paraules. Era, senzillament, diferent.

Una Companya Que Va Crear Significat En Cada Relació

La seva consciència ideològica, la seva curiositat, la seva recerca de significat constant, el seu esforç per a entendre’s a si mateixa com a dona.

Escrivia diaris. Els compartíem entre nosaltres inclús quan estava escrivint-los, intercanviant notes, a vegades llegint-los en veu alta. En aquests diaris, hi havia sempre una petita recerca: l’esforç d’una dona per a descobrir-se a ella mateixa; el que Rêber Apo anomena xwebün, redefinir la seva pròpia existència, reinventar-se conscientment en funció de la lluita. En aquest sentit, Heval Emine, va ser algú que estava profundament dedicada a si mateixa, però no només a si mateixa. També donava molt valor i esforç per les seves companyes, creant significat en cada relació de la qual formava part.

Inclús ara penso en ella d’aquesta forma. Era una companya en la qual em sentia reflectida mentre encara vivia. Sempre hi havia alguna cosa en ella: una alegria, un tipus d’amor. En la seva actitut davant la vida, en la forma en què actuava, en la forma en què feia la seva feina, en la forma en què parlava a altres companyes, inclús en la forma en què saludava als altres, sempre hi havia alegria, sempre hi havia amor. Tenia una energia especial. I crec que aquesta energia venia directament de la seva recerca per la veritat i pel significat.

Podia Actuar Lliurement; Una Companya Que Va Poder Trencar Les Seves Pròpies Cadenes

La seva forma de donar significat a la vida no era científica, era diferent. Per exemple, estava realment interessada en la física quàntica, intentant entendre la veritat a través de la teoria quàntica. Però també a través de l’art, el teatre, la música la dansa...

Com a dona revolucionària, tenia una personalitat lliure. On moltes de nosaltres actuàvem de forma més conservadora, ella podia actuar lliurement. Ballar, llegir poesia, moure’s sense cohibir-se a l’escenari; era realment un altre nivell. En aquest sentit, Heval Emine, va ser una companya que va trencar les seves cadenes.

Com ja he dit, potser la seva vena artística es va unir amb el seu esperit de resistència i va trobar una harmonia poderosa amb la realitat de la guerrilla que va sorgir al Kurdistan. Veig molt important descriure Heval Emine d’aquesta manera. Perquè a vegades, la revolució i la vida revolucionària són enteses únicament en formes rígides. Dins del PKK, Heval Emine va ser una font d’inspiració en aquest sentit. Amb el seu caràcter com a dona, els seus trets físics, les seves qualitats com a comandant de guerrilla, com a membre del lideratge de la PAJK, com a membre del comandament central, com a dona lliure, va destacar expressant la seva pròpia identitat, convertint-se en xwebûn. Així és com jo crec que és important entendre-la.

I per descomptat, també era una companya que ha de ser compresa juntament amb la seva identitat turcmana. En si mateixa portava els valors incorruptes, no-estatalistes, comunals, i col·lectius del poble turcman. Aquest esperit és el que la va connectar al PKK. Preservant l’essència de la feminitat i personificant la part comunal i resilient del poble turcman, va trobar el seu camí al PKK.

El Seu Vincle Amb El Zagros Era Especial

La seva connexió amb la regió era a través de l’amor. No van ser únicament treballs ordinaris, o estar en un lloc; ella l’hi donava un significat profund. Especialment al Zagros, la seva relació amb les muntanyes i amb la natura era extraordinària. Descriure-la únicament com a “ecològica” seria massa por. La forma amb què es relacionava amb els arbres, les flors, els animals; era la mateixa forma en què ella donava significat a les relacions humanes, la mateixa forma en què ella representava la revolució amb valors ètics i estètics. El seu lligam amb els arbres, i especialment amb les flors, era impressionant.

Tenia un amor especial pels narcisos. Les muntanyes del Kurdistan són boniques a tot arreu, li porten alegria a molta gent. La relació de Heval Emine amb la natura també era així: la veia com quelcom viu, li parlava, li donava el seu amor i el rebia de tornada.

Hi ha molt a dir sobre Heval Emine. En el fons, ella era una dona revolucionària, una companya que vivia l’essència comunal de la dona al màxim nivell. Honrar la seva memòria és necessari per a enfortir i socialitzar la revolució de les dones.

Alhora, la resposta a la seva memòria ha de ser apropar-se a la revolució turca i kurda com una revolució unida i democràtica, per a assegurar el seu èxit. Servir a la revolució de les dones i la unificació de les revolucions turca i kurda, aquesta és la forma d’honrar-la.

La nostra promesa cap a ella estarà fonamentada en això. Personalment, aquest és el valor que dono al temps que he passat amb Heval Emine. Però des del punt de vista organitzatiu, estem totes en deute amb ella. Ens esforçarem per a estar a la seva altura.